teixit renal

¿Es deu tal fet a l'atrició del teixit renal per la pressió, o a la intervenció d'accions nervioses nascudes on les terminacions sensitives d'urèters, pelvis, calzes i papil·les?

El coneixement d'aquest fet ens ha portat a investigar si l'acció del cloroform seria igualment utilitzable per a l'extracció dels ferments cel·lulars, assajant, en primer lloc sobre els leucocits, i deseguida sobre la carn fresca, el teixit nerviós, el teixit renal, la glàndula tiroides i altres.

Solament s'aventura a interpretar els fenòmens nerviosos de la urèmia com a deguts probablement a propietats neurotòxiques del teixit renal; hipòtesi que, si no ha estat confirmada experimentalment, és compartida avui dia per gran nombre d'autors, que atribueixen efectes generals a hipotètics productes elaborats pel ronyó (nefrolisines).

¿Cal atribuir-ho a productes resultants de la ràpida desintegració del teixit renal produïts en bloquejar d'una manera brusca i comprometre definitivament la nutrició del ronyó?

És, doncs, molt versemblant que en els casos d'isquèmia del ronyó, els teixits nobles d'aquest es trobin alterats i vessin a la sang productes que podrien contribuir a augmentar la intensitat del trastorn tòxic; quant a l'alteració del ronyó a conseqüència de la lligadura del pedicle, és d'una naturalesa tal (necrosi del teixit renal), que la seva destrucció és irremeiable i definitiva.

Aquestes observacions corroboren l'afirmació que assenyalàvem més amunt, que les intervencions fetes per nosaltres sobre els vasos renals o sobre tot el pedicle precipitaven la mort dels animals operats a causa de sumar-se a la intoxicació urèmica una destrucció activa del teixit renal.

En els dos únics casos en què veiérem hipertensió (24 i 7) podria ésser atribuïda, en un d'aquests (lligadura de les artèries renals), a productes procedents de l'alteració del teixit renal en harmonia amb la clàssica acció hipertensora dels extractes renals, comprovada repetidament per Tigersted i Bergmann i per Pi Suñer, etc.; en l'altre la hipertensió era de 5 mm.